Hi ha vegades que a un li produeix un profund dolor acomiadar-se d’un bon amic.
Avui, la notícia de que en Marti ens ha deixat, ha commocionat a la gran família que formem el Basquet Pla. Una malaltia, amb la qual portava lluitant amb valentia i serenitat des de fa tres anys, ha assolit que a poc a poc, com una petita llum que es va consumint ens ho hagi arrabassat. Els que hem tengut la sort de conèixer-lo a través del bàsquet, sempre recordarem la seva gran figura, la seva potent veu, la seva sornegueria, el seu bon humor, el seu gran amor per la bona cuina, les seves anàlisis tàctiques, els detalls amb els nostres petits, el suport desinteressat al club, i les alegries, els nervis i les decepcions que durant aquests 9 anys compartim a les pistes.
Hem pogut compartir amb ell la seva lluita per aferrar-se a la vida, amb optimisme, enteresa i valentia, per això encara que el ja no hi és, el seu esperit rebel i “bonachón” sempre romandrà amb nosaltres en el record. I la seva millor obra, “la seva família”, seguirà compartint la vida i l’amor per aquest sentit esport del basquet que ens va concedir el gran privilegi de conèixer-nos.
Un petó molt gran per na Conchi, la seva fidel companya i amiga. I tot el nostre suport i afecte per en Jordi, el seu fill, gran jugador del Pla, i el millor llegat dels seus pares.
Fins a sempre Martí…! La temporada que ve, la teva cadira en la graderia, “la de sempre” estarà buida, però la gran família del Pla sempre et portarà en el cor…
Cal que deixi la meva casa i prengui el bastó cal que amb una esperança trenqui la tristor, faré una cabana de pedra i de fang on la terra em doni el meu guany.
Clavaré les meves arrels creixent de cara al cel donaré fruit abundós, i l'hivern em despullarà de neu em cobrirà neu que fondrà poc a poc
Després de la lluita intensa vindrà el repòs, deixaré la terra abonada, pel meu esforç. Els fills que em segueixin, potser marxaran pero vagin on vagin, constants.
Clavaran les seves arrels creixent de cara al cel donaran fruit abundós, i l'hivern els despullaré de neu els cubriré neu que fondré poc a poc
En memòria de *Marti *Crespi .
