Primer de tot donar l’enhorabona als “petits no tan petits ja” del Mini de 2on anys per la seva victòria del dissabte on crec que va ser un clar exemple de què una victòria a un partit s’ha d’anar treballant quart darrera quart.
Però també dir als nostres jugadors que això acaba de començar, i que parlant amb una certessa segura, acaba de començar el difícil de veres.
Ara que amb feina i sacrifici segur que aconseguim anar donant passes de gegant.
Però aplicant la filosofia que ensenyam sempre s’ha de donar una “de cal y otra de arena” com diu sa cançó.
Però aquesta vegada la part dolenta no se l’en duran els nins, sinó els nostres papàs…

Ens posarem amb situació:
Un nin està nerviós de per si, perquè juga un partit, sigui el qui sigui.
I a l’hora, té un entrenador que dóna instruccions (siguin més sulfurades o no) però a més te a l’altre costat de la pista a la seva afició cridant als contraris, el que han de fer els nostres jugadors, i recriminant el que pita o no pita l’àrbitre del partit.

Conclusió: El jugador/a que hauria d’estar ÚNICA I EXCLUSIVAMENT concentrat en el partit i en el que diu el seu entrenador, té un “cacau mental damunt seu que no s’aguanta”, i la concentració que ha d’adquirir mentres juga, es veu substituïda per l’angoixa i els nirvis que tenen damunt ells per l’ambient que es viu dins el partit.

Supòs que tothom que llegeix aquest missatge esta d’acord amb jo que això no es el que volem per els nostres jugadors-fills-companys.

Jo vos donaré una receta que no falla.
Actitud d’animar als meus fills constantment, fent BASQUET’S PLA, i deixar tranquil l’àrbitre, sigui el que sigui, ja que estem els entrenadors per reprotxar una actitud disconforme que poguéssim tenir durant el partit.

D’aquesta manera els nins només tendran en ment que té una afició que l’anima constantment i que s’ho estan passant genial, i ells inconscientment ho agrairan intentant jugar el millor que puguin.
Realment això mateix és el que volem tots no?

Per acabar aquest missatge, que no és per renyar a ningú sinò per modificar una conducta que hem tengut tots més d’una vegada, pensau papàs i mamàs, que nosaltres (els entrenadors) estam educant constantment els vostres infants, i això que només esteim amb ells tres vegades per setmana, imaginau amb qui es fixaran sobretot, jo contestaré aquesta darrera pregunta…
Amb el meu papà o mamà que es queixa constantment i està tenint una actitud agressiva…

Això es el que voleu?

Matías Martorell.

Suggeriments als pares per actuar correctament en els partits dels seus fills
José María Buceta, entrenador superior de bàsquet, professor titular de psicologia de l’esport de la UNED i director del gabinet de psicologia del Reial Madrid

• Els objectius d’aquests suggeriments són que els pares gaudeixin més de l’experiència dels partits, que ajudin i no perjudiquin als seus fills i que contribueixin a donar una bona imatge del club.
• La majoria de pares sofreixen molt en els partits. Això és normal perquè el que passa en un partit afecta als infants i cap pare vol que el seu fill ho passi malament.
• Procuri divertir-se veient els partits del seu fill. Pensi que és una persona afortunada que té un fill fent un esport preparant-se per ser un home de profit. Prepari’s per sofrir durant el partit però no deixi que aquest sofriment li faci perdre el control o comportar-se de forma incorrecta.
• El comportament dels pares en els partits és important pel rendiment i la formació dels seus fills. També és important per la imatge pública del club.
• Molts jugadors rendeixen pitjor si reben instruccions dels pares, escolten els seus comentaris crítics, veuen els seus gestos de desaprovació o senten vergonya pel seu comportament.
• El seu fill rendirà millor si vostè es comporta amb la discreció d’un espectador educat. Deixi que els jugadors i els entrenadors siguin els protagonistes del partit. Gaudeixi com a espectador sense interferir en el partit.
• Els pares que critiquen, menystenen, ridiculitzen o insulten a l’àrbitre o a l’equip rival, són un mal exemple pels seus fills.
• Procuri ser un bon exemple, mostrant respecte als àrbitres encara que no comparteixi la seva opinió. Respecti també als jugadors, entrenadors i acompanyants de l’equip contrari, encara que siguin rivals esportius. I per suposat a l’entrenador i als companys del seu fill. Aquest respecte ha d’estar present sempre, fins i tot en els moments més adversos.
• No se senti provocat per l’actuació d’altres persones. Si els pares de l’equip contrari es comporten amb poca educació, no cometi l’error de fer el mateix que ells. No es posi a la mateix alçada. Distingeixi’s sempre pel seu comportament exemplar.
• Les emocions que provoquen els partits poden alterar el comportament dels pares. Si vostè està nerviós, enfadat o eufòric, pensi què pot fer per controlar-se i actuar correctament

Font: Buceta, J.M. (2004) Estrategias psicológicas para entrenadores de deportistas jóvenes. Madrid: Dykinson (p.154)

¿Realmente deseas mejorar tu juego? “Nadie te conoce mejor que tú mismo”, en palabras de la fuerza que impulsa al campeón de la Euroliga, el CSKA.

Los entrenadores son importantes. Pero nada puede sustituir a tu propia voluntad de convertirte en un mejor jugador. Debes tener el deseo de esforzarte y pasar al siguiente nivel, tanto si ello significa ganar tu próximo partido con los amigos o llegar a la NBA.

Continua llegint →

por Theodoros Papaloukas

Lo que me gusta de este deporte es que algo que puede parecer a primera vista un inconveniente, puede convertirse en una ventaja. Para mí, reconocer esto es la clave para mejorar como jugador.

Por ejemplo, cuando era júnior, no era el jugador más alto del equipo. Al principio, esto era frustrante para mí porque quería pasar todo el tiempo anotando, pero, al final, resultó ser sensacional para mi juego, ya que supuso que ocupara en el equipo la posición de base. Sin embargo, cuando jugaba con mis amigos, donde yo era el más alto, jugaba siempre bajo el aro, lo que me ha ayudado a entender el juego desde todos sus ángulos. Continua llegint →