Tot i que va començar bé, en els darrers períodes de la primera part no es va defensar bé i els jugadors s’adormiren una mica.
Però la segona part va ser diferent i el joc va esdevenir excel·lent, la qual cosa va permetre remuntar la diferència del Binissalem i acabar guanyant el partit amb certa tranquil·litat.
Ànims! Això va bé!
Per cert, la cosa va acabar amb berenar i suc a càrrec den JuanFran, que celebrava que feia 9 anys. Molts d’anys!!!
El premini masculí va fer probablement el millor partit de la temporada contra el CIDE. Tots els jugadors varen donar el millor d’ells mateixos. Es va jugar en equip, es va defensar amb intensitat, en cap moment varen tenir por, tot i fallar moltes cistelles el joc va ser efectiu, alguns quarts es varen guanyar. El resultat final es va inclinar cap el CIDE perquè eren clarament superiors però el regust a les grades del Pla va ser de victòria. Els pares i les mares vàrem gaudir com mai del joc dels nostres fills. ENHORABONA! 1,2,3 PLA
Encara que tots els que conformen l’equip del premini masculÍ (jugadors, cos tècnic, pares, familiars i amics) hem posat tot de la nostra part, el partit d’aquesta setmana no ha sigut dels millors que hem fet.
El partit ha començat bé, amb els tres primers quarts igualats però, a partir del quart, l’equip de La Salle ha jugat millor i nosaltres no hem encertat en la manera d’aturar al rival i sense estar concentrats en el partit. El marcador final no ha estat gens bo als nostres interesos, la qual cosa ha fet que en acabar el partit els jugadors caiguessin un poc dins el desànim.
La veritat és que hem romput un dels tòpics que hi ha en el món de l’esport, aquell que diu que els equips juguen com entrenen. La feina del nostre entrenador (en Pepe) durant la setmana és intensa i com s’ha comprovat altres vegades, molt profitosa però, en aquest partit, els nostres jugadors no han “sabut” o no han “pogut” posar en pràctica tot allò que saben i que l’entrenador els explica i ensenya.
Amb un equip minvat per l’absència de diversos jugadors, el premini masculí han donat tota una lliçó de voluntat i esforç.
El partit ha estat un anar i venir constant. Els jugadors dels dos equips no han donat una pilota per perduda i les han lluitades totes. Des del començament de partit la puntuació ha estat molt igualada encara que a partir del 5è quart, l’equip del Binissalem, amb més encert, s’en ha anat un poc en el marcador. Els nostres jugadors, degut als pocs canvis que es podien fer, començaven a trobar-se cansats.
Malgrat el cansament, la bona feina del nostre entrenador (en Pepe) ha aconseguit mantenir la concentració dels nostres jugadors, que aquests no caiguessin en el desànim i treure forces d’allà on ja no n’hi havia. A més a més, els pares des de la grada, animàven i ajudaven tot el que podien.
En el darrer quart i amb el marcador en contra, els nostres jugadors no han defallit en l’esforç. Amb gran confiança amb ells mateixos, han aconseguit en el darrer segon, empatar un partit que pareixia perdut. Tots sabem que el resultat és el que menys importa, pero en aquest cas l’esforç ha tengut la seva recompensa i els jugadors han acabat el partit contents i amb gust de victòria, demostrant-se a ells mateixos que tots junts formen un “equip”. D’aquest partit hem tret una lliçò; que podem sofrir i gaudir al mateix temps. Enhorabona “equip”.
Fa dos partits que no feim crònica. No és per falta de ganes sinó per falta de temps.
La foto que ilustra aquest apunt és de la victòria contra Santa Maria … guapa, eh?
El darrer partit el férem contra el Bàsquet Inca i tornàrem a guanyar. Però no són les victòries el que vull destacar sinó el que han après els nostres infants enguany. Sabeu què me va agradar més del partit contra Inca? Veure com els dos entrenadors cridaven els seus jugadors a les bandes per ensenyar-los coses. Es desentenien del resultat i explicaven com col·locar-se, com aturar-se, com defensar, … Sabeu què va ensenyar l’entrenador del Bàsquet Inca a un dels seus jugadors? A que quan, encara que sigui sense voler, fas caure a un contrari el primer que has de fer és ajudar-lo a aixecar-se. Gràcies.
No tot han de ser entrenaments i partits. Avui els preminis (i les seves famílies) ens n’hem anat a torrar a l’ermita de Llubí. Bona companyia i un partidet de bàsquet per pair tota la carn que ens hem menjat. A més a més hem celebrat l’aniversari den Miqui.
No ens han ajudat ni la manca d’experiència de l’al·lot que feia d’àrbitre (sembla que era el primer partit que pitava) ni la sort a l’hora d’encistellar (no record cap partit amb tants d’errors “no-forçats” com diuen al tennis) ni jugar en un pavelló LEB (semblava que no havien d’arribar mai a l’altre cap de camp).
Però no s’ha perdut a Inca per aquestes coses sinó perquè el Bàsquet Inca ha estat superior amb quasi tot. L’alçada d’alguns dels seus jugadors era espectacular. Algun dels nostres només era capaç de defensar “la meitat” d’algun dels altres. I no només era diferència d’alçada sinó també de qualitat tècnica.
Tanmateix, en una cosa no ens han guanyat: en esperit lluitador. A la segona part, quan els nostres havien d’estar més abatuts, aquest esperit lluitador ha fet que només perdéssim d’un punt en el marcador parcial.
En resum, un gran partit contra un gran equip en un gran camp.
Vols rebre un correu electrònic quan actualitzem la web?
Patrocinadors
PARTICIPA!
PARTICIPA EN AQUEST BLOC! VIU EL CLUB! Has anat a veure un partit i no estàs d'acord amb la crònica que n'hem fet a la web? Trobes que s'ha d'afegir alguna cosa? Tots els teus comentaris són molt benvinguts. Fes clic al títol de la notícia que vulguis comentar i emplena el formulari.
També pots aportar fotos, cròniques de partits, informació d'interès, etc. a través del formulari de contacte o de l'adreça web@basquetpla.com
Comentaris recents