Avui hem jugat un d’aquells partit “amb trampa”. El Molinar és un equip que ha anat creixent molt al llarg de la temporada i la seva classificació és “enganyosa”. A més, recordàvem el “repàs” que ens havien donat a la primera volta.
Amb aquestes premisses, els nostres jugadors, amb alguns alts i baixos, han tornat a jugar un partit molt seriós, davant un equip sempre difícil. Hem jugat tres dels quatre quarts a un excel·lent nivell defensiu, sobre tot en rebot, que ens ha permès moltes segones opcions de tir. És cert que cada partit tenim un parell de minuts “beneits”, on els nervis i la precipitació i els descuits en defensa ens costen més d’un disgust. Avui els hem tengut però fins i tot en els moments més difícils de l’encontre hem sabut mantenir el marcador. La superioritat dels nostres pivots ha estat fonamental en la victòria final 64-75. Onze punts d’avantatge en una victòria treballada, en un partit disputat amb força i incertesa fins el final.
El proper partit és el darrer de la temporada i jugam contra els campions, el San Agustín. Facem d’aquest darrer partit una festa del bàsquet i un homenatge a aquest “petit” gran equip de l’Infantil H3 i al seu equip tècnic, Víctor i Cristina, per l’esforç, el treball i per lo bé que ens ho han fet passar … per fer-nos viure la passió del bàsquet. Gràcies. Sou els nostres “toreros”. Tots feim equip! Guanyant o perdent, vos estimam! Podem! Força Pla!
X.Q.
