CIDE 11 - Bàsquet Pla 61
Si bé és veritat que les històries per contar del Masculí H1 fa temps que s’han acabat, el partit de dissabte contra el CIDE fou diferent.
Durant l’escalfament hi vèrem cares noves, la qual cosa ens va fer suposar que l’equip contrari s’havia reforçat i juntament amb l’experiència guanyada durant la primera volta no sabíem què ens trobaríem al davant.
I començà el partit i les coses no funcionaven com era habitual. Va ser pel rigurós, però just, arbitratge que vàrem tenir? El carregament de personals i la posada en pràctica de jugades preparades que no fructificaren frenà el marcador que es movia poc tant per a uns com per als altres. Poc abans d’acabar el primer quart els nostres jugadors despertaren i realment va començar el joc. Un segon temps tal com juga el nostre equip va fer que al minut cinc del tercer temps es tancàs el marcador amb el resultat final d’ 11 - 61.
M.J.
crec que fan falte comentaris per animar un poc aquest lloc.
va participau i bla, bla, bla….
No fa falta dir ni es nou per a ningú que aquests al.lots són uns autèntics cracks i que si segueixen així encara tenen molt de temps per donar que xerrar dins aquest “mundillo” del bàsquet.
Ara que jo volia fer una crítica constructiva per a futures cròniques de qualsevol equip, hem de deixar de fer el típic comentari de l’arbitratge ja que per molt que volguessim, no sempre els arbitratges seràn perfectes ni mucho menos, cada àrbit segueix el seu criteri, uns permeten més de contacte, altres no, uns donen més “matraca” a les passes i altres són mes lliures amb aquests.
Així que la nostra tasca es ensenyar als “peques” a que sigui el que sigui el tipus d’arbitratge que podem trobar a un partit, inclòs sigui més caserillo o no, han de saber jugar amb això i fins i tot a aprofitar-se d’aquesta situació.
Però el més important es que encara que uns siguin més simpàtics o altres més “chulos” si no fos per ells els nostres nins no podríen disputar aquests partits que fa que cada setmana contin els dies que falten perque arribi dissabte o diumenge per jugar el seu partit.
Dos ulls no poden estar pendent moltes vegades de deu persones que van per amunt per avall, fins i tot a l’acb amb tres àrbits i una quantitat de gent a la taula que en qualsevol moment poden corregir, deixen moltes accions sense pitar.
Així que així com animam als nostres jugadors, als nostres entrenadors, també hem d’animar a l’àrbit en el sentit que si s’equivoca no pareixi que el mòn s’acabi sino anem a pensar que a la pròxima pitarà millor.
Pensem que els nins aprenen dels grans i no els hem de donar mal exemple.
Dit això donar una altre vegada l’ enhorabona a n’aquest equip, que en jordi tardi el mínim possible en tornar estar a l’equip al 100×100 i no oblidem mai que tots junts feim BÀSQUET PLA!!
Matias Martorell.
matias ets un GRANDE!!
maties, crec que no vares entendre, per una vegada que heu vaig dir per elogia al árbit.ara he de reconeixa que com es cronista oficial x.q. encara me falta molt a aprende.
Marga,……Bon dia……si vols aprendre per cronista,deixa ana els arbits i mos informes a tots de les novetats en relacio de cert jugador del H1, que no se si coneixes molt ………… en cualsevol cas i en lletres groses…….ENHORABONA!!!!! XAVI, era ben hora.