El partit per les nostres va començar realment malament. Eren a la pista perquè hi havien de ser però no per jugar. Basta dir que començant el tercer temps anàvem perdent 0-19. A partir d’aquell moment començaren a jugar i la cosa de mica en mica es començà a animar.

A l’inici del darrer temps encara perdíem de 12 punts però aconseguiren empatar el partit i arribar a la pròrroga. Els nervis i les faltas realitzades per les nostres jugadores varen fer que perdéssim per un sol punt: 38-39. Una final d’infart.

S’ha de dir que el Joventut Mariana va fer un bon partit, sobre tot en defensa. D’aquest partit, les nines del mini poden haver après que no es pot sortir a jugar sense motivació i deixant les coses pel final.

Dissabte tornàrem a caure a un parany, aquesta vegada a Inca. Començàrem el partit amb un primer quart on donàrem una lliçó de bàsquet. Els vàrem espantar. Semblava que els anàvem a guanyar i es va repetir la història de La Salle: quarts de més de 10 minuts (només han de ser de 8 ) i un àrbitre casolà que fins que no varen tenir prou avantatge no va deixar d’ajudar als d’Inca. Sembla que els que va de grans no poden permetre que un club com el nostre pugui jugar-los de tu a tu.

No perdem la il·lusió i seguirem així, donant guerra, que el temps posarà a cadascú al seu lloc i si seguim així el nostre és a dalt.