Dissabte tornàrem a caure a un parany, aquesta vegada a Inca. Començàrem el partit amb un primer quart on donàrem una lliçó de bàsquet. Els vàrem espantar. Semblava que els anàvem a guanyar i es va repetir la història de La Salle: quarts de més de 10 minuts (només han de ser de 8 ) i un àrbitre casolà que fins que no varen tenir prou avantatge no va deixar d’ajudar als d’Inca. Sembla que els que va de grans no poden permetre que un club com el nostre pugui jugar-los de tu a tu.

No perdem la il·lusió i seguirem així, donant guerra, que el temps posarà a cadascú al seu lloc i si seguim així el nostre és a dalt.