No ens han ajudat ni la manca d’experiència de l’al·lot que feia d’àrbitre (sembla que era el primer partit que pitava) ni la sort a l’hora d’encistellar (no record cap partit amb tants d’errors “no-forçats” com diuen al tennis) ni jugar en un pavelló LEB (semblava que no havien d’arribar mai a l’altre cap de camp).

Però no s’ha perdut a Inca per aquestes coses sinó perquè el Bàsquet Inca ha estat superior amb quasi tot. L’alçada d’alguns dels seus jugadors era espectacular. Algun dels nostres només era capaç de defensar “la meitat” d’algun dels altres. I no només era diferència d’alçada sinó també de qualitat tècnica.

Tanmateix, en una cosa no ens han guanyat: en esperit lluitador. A la segona part, quan els nostres havien d’estar més abatuts, aquest esperit lluitador ha fet que només perdéssim d’un punt en el marcador parcial.

En resum, un gran partit contra un gran equip en un gran camp.