Eren les vuit i quart de la matinada quan els primers preminis arribaven al PLA. El pavelló estava encara a les fosques i el vent bufava amb ganes. En Lluís i na Fina havien arribat tard perquè un arbre que havia tombat el temporal de vent del vespre els havia obligat a canviar de ruta. El delegat, uns minuts després, ha fet que els jugadors començassin a encalentir. L’entrenador també arribava tard per mor d’unes gestions molt importants que havia de fer.

Faltava un quart per les nou de la matinada i arribaven els jugadors del CIDE (i en Manu). Ells eren 8. Nosaltres 14. Ells alts i de segon any. Nosaltres valents però una mica adormits (alguns amb ressaca de la torrada d’ahir vespre). 

I així ha començat el partit. Amb tothom una mica adormit. Inclòs el públic que només ha despertat una mica quan un senyor barbut, exagerat i cridaner, ha pegat quatre crits. Però aviat tot ha tornat a la calma inicial. El CIDE era millor. En aquestes condicions no ha pogut ésser.

Per favor, un altre dia posau el partit a una altra hora